A un amic

Parlem de tu a tu,
de tot allò que no funciona.
No puc treure'm del cap tot el viscut,
no hi renuncio.
Potser no hem escoltat
la nostra veu, ens fa vergonya.
Potser no és amistat, només records
que no s'esborren...

QUAN SENTS QUE UN AMIC
HA MARXAT TAN LLUNY
I EL TENS AL COSTAT I NO POTS APROPAR-TE.
QUAN SENTS QUE EL TEU COR
NO SAP OBLIDAR
I ESPERES QUE EL TEMPS FARÀ LA FEINA PER TU.
NO SAPS QUÈ PENSAR,
NO SAPS SI ESTIMAR,
NO SAPS SI EL FUTUR ET TORNARÀ LA CONFIANÇA.
VOLDRIA PARLAR, VOLDRIA CANTAR,
SENTIR QUE EL TRESOR
NO S'HA PERDUT EN EL MAR.
EN EL MAR, EN EL MAR, UOUOUÓ.

Caldrà veure ben clar,
si és l'entorn el que ens separa.
Caldrà acceptar el destí,
volar plegats, amb confiança.
No sé si una cançó
pot arreglar un llarg silenci.
Potser només serveix
per acceptar que tot s'acaba.