Estimada Mariona
J. Marro
Estimada Mariona: Les nostres vides s'han juntat i Déu ha volgut separar-les.
A Ell ofereixo amb tota la intensitat, l'amor que et tinc.
El meu amor intens, pur i sincer.
Jo sento la teva desgràcia, no la meva.
Estigues orgullosa, dos germans i el teu promès. Pobra Mariona...
Em passa una cosa estranya: no puc sentir cap pena per la meva sort.
Una alegria interna, intensa, forta, m'envaeix tot.
VOLDRIA FER-TE UNA CARTA TRISTA DE COMIAT, PERÒ NO PUC.
TOT ESTIC ENVOLTAT D'IDEES ALEGRES, COM UN PRESSENTIMENT DE LA GLÒRIA.
Voldria parlar-te del molt que t'hauria estimat,
les tendreses que et tenia reservades, del feliços que hauríem sét.
Però per a mi tot això és secundari.
Tinc de donar un gran pas.
Una cosa tinc de dir-te: casa't si pots.
Jo des del Cel beneiré la teva unió i els teus fills.
No vull que ploris, no ho vull.
Estigues orgullosa de mi. T'estimo.
No tinc temps de res més.
29 de Setembre de 1936. El Tribunal Popular de Lleida el condemna a mort per declarar-se catòlic. A mitjanit, a les portes del cementiri de Lleida, és afusellat.Estimada Mariona: Les nostres vides s'han juntat i Déu ha volgut separar-les.
A Ell ofereixo amb tota la intensitat, l'amor que et tinc.
El meu amor intens, pur i sincer.
Jo sento la teva desgràcia, no la meva.
Estigues orgullosa, dos germans i el teu promès. Pobra Mariona...
Em passa una cosa estranya: no puc sentir cap pena per la meva sort.
Una alegria interna, intensa, forta, m'envaeix tot.
VOLDRIA FER-TE UNA CARTA TRISTA DE COMIAT, PERÒ NO PUC.
TOT ESTIC ENVOLTAT D'IDEES ALEGRES, COM UN PRESSENTIMENT DE LA GLÒRIA.
Voldria parlar-te del molt que t'hauria estimat,
les tendreses que et tenia reservades, del feliços que hauríem sét.
Però per a mi tot això és secundari.
Tinc de donar un gran pas.
Una cosa tinc de dir-te: casa't si pots.
Jo des del Cel beneiré la teva unió i els teus fills.
No vull que ploris, no ho vull.
Estigues orgullosa de mi. T'estimo.
No tinc temps de res més.
29 de Setembre de 1936. El Tribunal Popular de Lleida el condemna a mort per declarar-se catòlic. A mitjanit, a les portes del cementiri de Lleida, és afusellat.Estimada Mariona: Les nostres vides s'han juntat i Déu ha volgut separar-les.
A Ell ofereixo amb tota la intensitat, l'amor que et tinc.
El meu amor intens, pur i sincer.
Jo sento la teva desgràcia, no la meva.
Estigues orgullosa, dos germans i el teu promès. Pobra Mariona...
Em passa una cosa estranya: no puc sentir cap pena per la meva sort.
Una alegria interna, intensa, forta, m'envaeix tot.
VOLDRIA FER-TE UNA CARTA TRISTA DE COMIAT, PERÒ NO PUC.
TOT ESTIC ENVOLTAT D'IDEES ALEGRES, COM UN PRESSENTIMENT DE LA GLÒRIA.
Voldria parlar-te del molt que t'hauria estimat,
les tendreses que et tenia reservades, del feliços que hauríem sét.
Però per a mi tot això és secundari.
Tinc de donar un gran pas.
Una cosa tinc de dir-te: casa't si pots.
Jo des del Cel beneiré la teva unió i els teus fills.
No vull que ploris, no ho vull.
Estigues orgullosa de mi. T'estimo.
No tinc temps de res més.
29 de Setembre de 1936. El Tribunal Popular de Lleida el condemna a mort per declarar-se catòlic. A mitjanit, a les portes del cementiri de Lleida, és afusellat.Estimada Mariona: Les nostres vides s'han juntat i Déu ha volgut separar-les.
A Ell ofereixo amb tota la intensitat, l'amor que et tinc.
El meu amor intens, pur i sincer.
Jo sento la teva desgràcia, no la meva.
Estigues orgullosa, dos germans i el teu promès. Pobra Mariona...
Em passa una cosa estranya: no puc sentir cap pena per la meva sort.
Una alegria interna, intensa, forta, m'envaeix tot.
VOLDRIA FER-TE UNA CARTA TRISTA DE COMIAT, PERÒ NO PUC.
TOT ESTIC ENVOLTAT D'IDEES ALEGRES, COM UN PRESSENTIMENT DE LA GLÒRIA.
Voldria parlar-te del molt que t'hauria estimat,
les tendreses que et tenia reservades, del feliços que hauríem sét.
Però per a mi tot això és secundari.
Tinc de donar un gran pas.
Una cosa tinc de dir-te: casa't si pots.
Jo des del Cel beneiré la teva unió i els teus fills.
No vull que ploris, no ho vull.
Estigues orgullosa de mi. T'estimo.
No tinc temps de res més.
29 de Setembre de 1936. El Tribunal Popular de Lleida el condemna a mort per declarar-se catòlic. A mitjanit, a les portes del cementiri de Lleida, és afusellat.Estimada Mariona: Les nostres vides s'han juntat i Déu ha volgut separar-les.
A Ell ofereixo amb tota la intensitat, l'amor que et tinc.
El meu amor intens, pur i sincer.
Jo sento la teva desgràcia, no la meva.
Estigues orgullosa, dos germans i el teu promès. Pobra Mariona...
Em passa una cosa estranya: no puc sentir cap pena per la meva sort.
Una alegria interna, intensa, forta, m'envaeix tot.
VOLDRIA FER-TE UNA CARTA TRISTA DE COMIAT, PERÒ NO PUC.
TOT ESTIC ENVOLTAT D'IDEES ALEGRES, COM UN PRESSENTIMENT DE LA GLÒRIA.
Voldria parlar-te del molt que t'hauria estimat,
les tendreses que et tenia reservades, del feliços que hauríem sét.
Però per a mi tot això és secundari.
Tinc de donar un gran pas.
Una cosa tinc de dir-te: casa't si pots.
Jo des del Cel beneiré la teva unió i els teus fills.
No vull que ploris, no ho vull.
Estigues orgullosa de mi. T'estimo.
No tinc temps de res més.
29 de Setembre de 1936. El Tribunal Popular de Lleida el condemna a mort per declarar-se catòlic. A mitjanit, a les portes del cementiri de Lleida, és afusellat.Estimada Mariona: Les nostres vides s'han juntat i Déu ha volgut separar-les.
A Ell ofereixo amb tota la intensitat, l'amor que et tinc.
El meu amor intens, pur i sincer.
Jo sento la teva desgràcia, no la meva.
Estigues orgullosa, dos germans i el teu promès. Pobra Mariona...
Em passa una cosa estranya: no puc sentir cap pena per la meva sort.
Una alegria interna, intensa, forta, m'envaeix tot.
VOLDRIA FER-TE UNA CARTA TRISTA DE COMIAT, PERÒ NO PUC.
TOT ESTIC ENVOLTAT D'IDEES ALEGRES, COM UN PRESSENTIMENT DE LA GLÒRIA.
Voldria parlar-te del molt que t'hauria estimat,
les tendreses que et tenia reservades, del feliços que hauríem sét.
Però per a mi tot això és secundari.
Tinc de donar un gran pas.
Una cosa tinc de dir-te: casa't si pots.
Jo des del Cel beneiré la teva unió i els teus fills.
No vull que ploris, no ho vull.
Estigues orgullosa de mi. T'estimo.
No tinc temps de res més.
29 de Setembre de 1936. El Tribunal Popular de Lleida el condemna a mort per declarar-se catòlic. A mitjanit, a les portes del cementiri de Lleida, és afusellat.Estimada Mariona: Les nostres vides s'han juntat i Déu ha volgut separar-les.
A Ell ofereixo amb tota la intensitat, l'amor que et tinc.
El meu amor intens, pur i sincer.
Jo sento la teva desgràcia, no la meva.
Estigues orgullosa, dos germans i el teu promès. Pobra Mariona...
Em passa una cosa estranya: no puc sentir cap pena per la meva sort.
Una alegria interna, intensa, forta, m'envaeix tot.
VOLDRIA FER-TE UNA CARTA TRISTA DE COMIAT, PERÒ NO PUC.
TOT ESTIC ENVOLTAT D'IDEES ALEGRES, COM UN PRESSENTIMENT DE LA GLÒRIA.
Voldria parlar-te del molt que t'hauria estimat,
les tendreses que et tenia reservades, del feliços que hauríem sét.
Però per a mi tot això és secundari.
Tinc de donar un gran pas.
Una cosa tinc de dir-te: casa't si pots.
Jo des del Cel beneiré la teva unió i els teus fills.
No vull que ploris, no ho vull.
Estigues orgullosa de mi. T'estimo.
No tinc temps de res més.
29 de Setembre de 1936. El Tribunal Popular de Lleida el condemna a mort per declarar-se catòlic. A mitjanit, a les portes del cementiri de Lleida, és afusellat.Estimada Mariona: Les nostres vides s'han juntat i Déu ha volgut separar-les.
A Ell ofereixo amb tota la intensitat, l'amor que et tinc.
El meu amor intens, pur i sincer.
Jo sento la teva desgràcia, no la meva.
Estigues orgullosa, dos germans i el teu promès. Pobra Mariona...
Em passa una cosa estranya: no puc sentir cap pena per la meva sort.
Una alegria interna, intensa, forta, m'envaeix tot.
VOLDRIA FER-TE UNA CARTA TRISTA DE COMIAT, PERÒ NO PUC.
TOT ESTIC ENVOLTAT D'IDEES ALEGRES, COM UN PRESSENTIMENT DE LA GLÒRIA.
Voldria parlar-te del molt que t'hauria estimat,
les tendreses que et tenia reservades, del feliços que hauríem sét.
Però per a mi tot això és secundari.
Tinc de donar un gran pas.
Una cosa tinc de dir-te: casa't si pots.
Jo des del Cel beneiré la teva unió i els teus fills.
No vull que ploris, no ho vull.
Estigues orgullosa de mi. T'estimo.
No tinc temps de res més.
29 de Setembre de 1936. El Tribunal Popular de Lleida el condemna a mort per declarar-se catòlic. A mitjanit, a les portes del cementiri de Lleida, és afusellat.Estimada Mariona: Les nostres vides s'han juntat i Déu ha volgut separar-les.
A Ell ofereixo amb tota la intensitat, l'amor que et tinc.
El meu amor intens, pur i sincer.
Jo sento la teva desgràcia, no la meva.
Estigues orgullosa, dos germans i el teu promès. Pobra Mariona...
Em passa una cosa estranya: no puc sentir cap pena per la meva sort.
Una alegria interna, intensa, forta, m'envaeix tot.
VOLDRIA FER-TE UNA CARTA TRISTA DE COMIAT, PERÒ NO PUC.
TOT ESTIC ENVOLTAT D'IDEES ALEGRES, COM UN PRESSENTIMENT DE LA GLÒRIA.
Voldria parlar-te del molt que t'hauria estimat,
les tendreses que et tenia reservades, del feliços que hauríem sét.
Però per a mi tot això és secundari.
Tinc de donar un gran pas.
Una cosa tinc de dir-te: casa't si pots.
Jo des del Cel beneiré la teva unió i els teus fills.
No vull que ploris, no ho vull.
Estigues orgullosa de mi. T'estimo.
No tinc temps de res més.
29 de Setembre de 1936. El Tribunal Popular de Lleida el condemna a mort per declarar-se catòlic. A mitjanit, a les portes del cementiri de Lleida, és afusellat.Estimada Mariona: Les nostres vides s'han juntat i Déu ha volgut separar-les.
A Ell ofereixo amb tota la intensitat, l'amor que et tinc.
El meu amor intens, pur i sincer.
Jo sento la teva desgràcia, no la meva.
Estigues orgullosa, dos germans i el teu promès. Pobra Mariona...
Em passa una cosa estranya: no puc sentir cap pena per la meva sort.
Una alegria interna, intensa, forta, m'envaeix tot.
VOLDRIA FER-TE UNA CARTA TRISTA DE COMIAT, PERÒ NO PUC.
TOT ESTIC ENVOLTAT D'IDEES ALEGRES, COM UN PRESSENTIMENT DE LA GLÒRIA.
Voldria parlar-te del molt que t'hauria estimat,
les tendreses que et tenia reservades, del feliços que hauríem sét.
Però per a mi tot això és secundari.
Tinc de donar un gran pas.
Una cosa tinc de dir-te: casa't si pots.
Jo des del Cel beneiré la teva unió i els teus fills.
No vull que ploris, no ho vull.
Estigues orgullosa de mi. T'estimo.
No tinc temps de res més.
29 de Setembre de 1936. El Tribunal Popular de Lleida el condemna a mort per declarar-se catòlic. A mitjanit, a les portes del cementiri de Lleida, és afusellat.Estimada Mariona: Les nostres vides s'han juntat i Déu ha volgut separar-les.
A Ell ofereixo amb tota la intensitat, l'amor que et tinc.
El meu amor intens, pur i sincer.
Jo sento la teva desgràcia, no la meva.
Estigues orgullosa, dos germans i el teu promès. Pobra Mariona...
Em passa una cosa estranya: no puc sentir cap pena per la meva sort.
Una alegria interna, intensa, forta, m'envaeix tot.
VOLDRIA FER-TE UNA CARTA TRISTA DE COMIAT, PERÒ NO PUC.
TOT ESTIC ENVOLTAT D'IDEES ALEGRES, COM UN PRESSENTIMENT DE LA GLÒRIA.
Voldria parlar-te del molt que t'hauria estimat,
les tendreses que et tenia reservades, del feliços que hauríem sét.
Però per a mi tot això és secundari.
Tinc de donar un gran pas.
Una cosa tinc de dir-te: casa't si pots.
Jo des del Cel beneiré la teva unió i els teus fills.
No vull que ploris, no ho vull.
Estigues orgullosa de mi. T'estimo.
No tinc temps de res més.
29 de Setembre de 1936. El Tribunal Popular de Lleida el condemna a mort per declarar-se catòlic. A mitjanit, a les portes del cementiri de Lleida, és afusellat.Estimada Mariona: Les nostres vides s'han juntat i Déu ha volgut separar-les.
A Ell ofereixo amb tota la intensitat, l'amor que et tinc.
El meu amor intens, pur i sincer.
Jo sento la teva desgràcia, no la meva.
Estigues orgullosa, dos germans i el teu promès. Pobra Mariona...
Em passa una cosa estranya: no puc sentir cap pena per la meva sort.
Una alegria interna, intensa, forta, m'envaeix tot.
VOLDRIA FER-TE UNA CARTA TRISTA DE COMIAT, PERÒ NO PUC.
TOT ESTIC ENVOLTAT D'IDEES ALEGRES, COM UN PRESSENTIMENT DE LA GLÒRIA.
Voldria parlar-te del molt que t'hauria estimat,
les tendreses que et tenia reservades, del feliços que hauríem sét.
Però per a mi tot això és secundari.
Tinc de donar un gran pas.
Una cosa tinc de dir-te: casa't si pots.
Jo des del Cel beneiré la teva unió i els teus fills.
No vull que ploris, no ho vull.
Estigues orgullosa de mi. T'estimo.
No tinc temps de res més.
29 de Setembre de 1936. El Tribunal Popular de Lleida el condemna a mort per declarar-se catòlic. A mitjanit, a les portes del cementiri de Lleida, és afusellat.