He triat la teva història
"Quan contemplo el cel, obra de les teves mans, la lluna i les estrelles que has creat, què és l'home perquè et recordis d'ell, l'ésser humà per mirar per ell? El vas fer poc inferior als àngels, el coronares de gloria i dignitat." Salm 8,4-6
Busco un nom, un estel, una crida, un símbol, una drecera,
un caminar despert, no una veu en va, una empremta al vent,
l'eco d'un nou demà, una paraula que em digui: "això no s'acaba".
"Ara comences, per què anar enrere? Deixa'm donar un cop de mà".
No vull poemes, paraules belles: mou per mi la teva terra.
Què és el que et frena? Em tens al darrere, sigues per mi llum del món.
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
ET DEIXARÉ AQUELLS QUE EM VAN SERVIR JA FARÀ UN TEMPS
I AIXÍ PODRÀS MIRAR I LLOAR TAL COM FARIA JO.
Desconfiança, és tant el que em falta, sóc d'aquest mar poca escuma.
D'entre els teus boscos, branca esquerdada, sóc un arbre sense arrel.
Entre novel·les i biblioteques, has buscat la meva història.
Què és el que et cega? Només feblesa. Saps per què et vull aquí.''
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
LLAVORS SERÀS AQUELLA ESCUMAQUE FA L'AIGUA
AQUELLA ARREL QUE NO DEIXARÀ L'ARBRE CAURE.
Petita història que l'Amor ha fet gran,
en terra seca ha fet créixer una flor."Quan contemplo el cel, obra de les teves mans, la lluna i les estrelles que has creat, què és l'home perquè et recordis d'ell, l'ésser humà per mirar per ell? El vas fer poc inferior als àngels, el coronares de gloria i dignitat." Salm 8,4-6
Busco un nom, un estel, una crida, un símbol, una drecera,
un caminar despert, no una veu en va, una empremta al vent,
l'eco d'un nou demà, una paraula que em digui: "això no s'acaba".
"Ara comences, per què anar enrere? Deixa'm donar un cop de mà".
No vull poemes, paraules belles: mou per mi la teva terra.
Què és el que et frena? Em tens al darrere, sigues per mi llum del món.
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
ET DEIXARÉ AQUELLS QUE EM VAN SERVIR JA FARÀ UN TEMPS
I AIXÍ PODRÀS MIRAR I LLOAR TAL COM FARIA JO.
Desconfiança, és tant el que em falta, sóc d'aquest mar poca escuma.
D'entre els teus boscos, branca esquerdada, sóc un arbre sense arrel.
Entre novel·les i biblioteques, has buscat la meva història.
Què és el que et cega? Només feblesa. Saps per què et vull aquí.''
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
LLAVORS SERÀS AQUELLA ESCUMAQUE FA L'AIGUA
AQUELLA ARREL QUE NO DEIXARÀ L'ARBRE CAURE.
Petita història que l'Amor ha fet gran,
en terra seca ha fet créixer una flor."Quan contemplo el cel, obra de les teves mans, la lluna i les estrelles que has creat, què és l'home perquè et recordis d'ell, l'ésser humà per mirar per ell? El vas fer poc inferior als àngels, el coronares de gloria i dignitat." Salm 8,4-6
Busco un nom, un estel, una crida, un símbol, una drecera,
un caminar despert, no una veu en va, una empremta al vent,
l'eco d'un nou demà, una paraula que em digui: "això no s'acaba".
"Ara comences, per què anar enrere? Deixa'm donar un cop de mà".
No vull poemes, paraules belles: mou per mi la teva terra.
Què és el que et frena? Em tens al darrere, sigues per mi llum del món.
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
ET DEIXARÉ AQUELLS QUE EM VAN SERVIR JA FARÀ UN TEMPS
I AIXÍ PODRÀS MIRAR I LLOAR TAL COM FARIA JO.
Desconfiança, és tant el que em falta, sóc d'aquest mar poca escuma.
D'entre els teus boscos, branca esquerdada, sóc un arbre sense arrel.
Entre novel·les i biblioteques, has buscat la meva història.
Què és el que et cega? Només feblesa. Saps per què et vull aquí.''
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
LLAVORS SERÀS AQUELLA ESCUMAQUE FA L'AIGUA
AQUELLA ARREL QUE NO DEIXARÀ L'ARBRE CAURE.
Petita història que l'Amor ha fet gran,
en terra seca ha fet créixer una flor."Quan contemplo el cel, obra de les teves mans, la lluna i les estrelles que has creat, què és l'home perquè et recordis d'ell, l'ésser humà per mirar per ell? El vas fer poc inferior als àngels, el coronares de gloria i dignitat." Salm 8,4-6
Busco un nom, un estel, una crida, un símbol, una drecera,
un caminar despert, no una veu en va, una empremta al vent,
l'eco d'un nou demà, una paraula que em digui: "això no s'acaba".
"Ara comences, per què anar enrere? Deixa'm donar un cop de mà".
No vull poemes, paraules belles: mou per mi la teva terra.
Què és el que et frena? Em tens al darrere, sigues per mi llum del món.
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
ET DEIXARÉ AQUELLS QUE EM VAN SERVIR JA FARÀ UN TEMPS
I AIXÍ PODRÀS MIRAR I LLOAR TAL COM FARIA JO.
Desconfiança, és tant el que em falta, sóc d'aquest mar poca escuma.
D'entre els teus boscos, branca esquerdada, sóc un arbre sense arrel.
Entre novel·les i biblioteques, has buscat la meva història.
Què és el que et cega? Només feblesa. Saps per què et vull aquí.''
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
LLAVORS SERÀS AQUELLA ESCUMAQUE FA L'AIGUA
AQUELLA ARREL QUE NO DEIXARÀ L'ARBRE CAURE.
Petita història que l'Amor ha fet gran,
en terra seca ha fet créixer una flor."Quan contemplo el cel, obra de les teves mans, la lluna i les estrelles que has creat, què és l'home perquè et recordis d'ell, l'ésser humà per mirar per ell? El vas fer poc inferior als àngels, el coronares de gloria i dignitat." Salm 8,4-6
Busco un nom, un estel, una crida, un símbol, una drecera,
un caminar despert, no una veu en va, una empremta al vent,
l'eco d'un nou demà, una paraula que em digui: "això no s'acaba".
"Ara comences, per què anar enrere? Deixa'm donar un cop de mà".
No vull poemes, paraules belles: mou per mi la teva terra.
Què és el que et frena? Em tens al darrere, sigues per mi llum del món.
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
ET DEIXARÉ AQUELLS QUE EM VAN SERVIR JA FARÀ UN TEMPS
I AIXÍ PODRÀS MIRAR I LLOAR TAL COM FARIA JO.
Desconfiança, és tant el que em falta, sóc d'aquest mar poca escuma.
D'entre els teus boscos, branca esquerdada, sóc un arbre sense arrel.
Entre novel·les i biblioteques, has buscat la meva història.
Què és el que et cega? Només feblesa. Saps per què et vull aquí.''
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
LLAVORS SERÀS AQUELLA ESCUMAQUE FA L'AIGUA
AQUELLA ARREL QUE NO DEIXARÀ L'ARBRE CAURE.
Petita història que l'Amor ha fet gran,
en terra seca ha fet créixer una flor."Quan contemplo el cel, obra de les teves mans, la lluna i les estrelles que has creat, què és l'home perquè et recordis d'ell, l'ésser humà per mirar per ell? El vas fer poc inferior als àngels, el coronares de gloria i dignitat." Salm 8,4-6
Busco un nom, un estel, una crida, un símbol, una drecera,
un caminar despert, no una veu en va, una empremta al vent,
l'eco d'un nou demà, una paraula que em digui: "això no s'acaba".
"Ara comences, per què anar enrere? Deixa'm donar un cop de mà".
No vull poemes, paraules belles: mou per mi la teva terra.
Què és el que et frena? Em tens al darrere, sigues per mi llum del món.
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
ET DEIXARÉ AQUELLS QUE EM VAN SERVIR JA FARÀ UN TEMPS
I AIXÍ PODRÀS MIRAR I LLOAR TAL COM FARIA JO.
Desconfiança, és tant el que em falta, sóc d'aquest mar poca escuma.
D'entre els teus boscos, branca esquerdada, sóc un arbre sense arrel.
Entre novel·les i biblioteques, has buscat la meva història.
Què és el que et cega? Només feblesa. Saps per què et vull aquí.''
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
LLAVORS SERÀS AQUELLA ESCUMAQUE FA L'AIGUA
AQUELLA ARREL QUE NO DEIXARÀ L'ARBRE CAURE.
Petita història que l'Amor ha fet gran,
en terra seca ha fet créixer una flor."Quan contemplo el cel, obra de les teves mans, la lluna i les estrelles que has creat, què és l'home perquè et recordis d'ell, l'ésser humà per mirar per ell? El vas fer poc inferior als àngels, el coronares de gloria i dignitat." Salm 8,4-6
Busco un nom, un estel, una crida, un símbol, una drecera,
un caminar despert, no una veu en va, una empremta al vent,
l'eco d'un nou demà, una paraula que em digui: "això no s'acaba".
"Ara comences, per què anar enrere? Deixa'm donar un cop de mà".
No vull poemes, paraules belles: mou per mi la teva terra.
Què és el que et frena? Em tens al darrere, sigues per mi llum del món.
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
ET DEIXARÉ AQUELLS QUE EM VAN SERVIR JA FARÀ UN TEMPS
I AIXÍ PODRÀS MIRAR I LLOAR TAL COM FARIA JO.
Desconfiança, és tant el que em falta, sóc d'aquest mar poca escuma.
D'entre els teus boscos, branca esquerdada, sóc un arbre sense arrel.
Entre novel·les i biblioteques, has buscat la meva història.
Què és el que et cega? Només feblesa. Saps per què et vull aquí.''
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
LLAVORS SERÀS AQUELLA ESCUMAQUE FA L'AIGUA
AQUELLA ARREL QUE NO DEIXARÀ L'ARBRE CAURE.
Petita història que l'Amor ha fet gran,
en terra seca ha fet créixer una flor."Quan contemplo el cel, obra de les teves mans, la lluna i les estrelles que has creat, què és l'home perquè et recordis d'ell, l'ésser humà per mirar per ell? El vas fer poc inferior als àngels, el coronares de gloria i dignitat." Salm 8,4-6
Busco un nom, un estel, una crida, un símbol, una drecera,
un caminar despert, no una veu en va, una empremta al vent,
l'eco d'un nou demà, una paraula que em digui: "això no s'acaba".
"Ara comences, per què anar enrere? Deixa'm donar un cop de mà".
No vull poemes, paraules belles: mou per mi la teva terra.
Què és el que et frena? Em tens al darrere, sigues per mi llum del món.
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
ET DEIXARÉ AQUELLS QUE EM VAN SERVIR JA FARÀ UN TEMPS
I AIXÍ PODRÀS MIRAR I LLOAR TAL COM FARIA JO.
Desconfiança, és tant el que em falta, sóc d'aquest mar poca escuma.
D'entre els teus boscos, branca esquerdada, sóc un arbre sense arrel.
Entre novel·les i biblioteques, has buscat la meva història.
Què és el que et cega? Només feblesa. Saps per què et vull aquí.''
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
LLAVORS SERÀS AQUELLA ESCUMAQUE FA L'AIGUA
AQUELLA ARREL QUE NO DEIXARÀ L'ARBRE CAURE.
Petita història que l'Amor ha fet gran,
en terra seca ha fet créixer una flor."Quan contemplo el cel, obra de les teves mans, la lluna i les estrelles que has creat, què és l'home perquè et recordis d'ell, l'ésser humà per mirar per ell? El vas fer poc inferior als àngels, el coronares de gloria i dignitat." Salm 8,4-6
Busco un nom, un estel, una crida, un símbol, una drecera,
un caminar despert, no una veu en va, una empremta al vent,
l'eco d'un nou demà, una paraula que em digui: "això no s'acaba".
"Ara comences, per què anar enrere? Deixa'm donar un cop de mà".
No vull poemes, paraules belles: mou per mi la teva terra.
Què és el que et frena? Em tens al darrere, sigues per mi llum del món.
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
ET DEIXARÉ AQUELLS QUE EM VAN SERVIR JA FARÀ UN TEMPS
I AIXÍ PODRÀS MIRAR I LLOAR TAL COM FARIA JO.
Desconfiança, és tant el que em falta, sóc d'aquest mar poca escuma.
D'entre els teus boscos, branca esquerdada, sóc un arbre sense arrel.
Entre novel·les i biblioteques, has buscat la meva història.
Què és el que et cega? Només feblesa. Saps per què et vull aquí.''
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
LLAVORS SERÀS AQUELLA ESCUMAQUE FA L'AIGUA
AQUELLA ARREL QUE NO DEIXARÀ L'ARBRE CAURE.
Petita història que l'Amor ha fet gran,
en terra seca ha fet créixer una flor."Quan contemplo el cel, obra de les teves mans, la lluna i les estrelles que has creat, què és l'home perquè et recordis d'ell, l'ésser humà per mirar per ell? El vas fer poc inferior als àngels, el coronares de gloria i dignitat." Salm 8,4-6
Busco un nom, un estel, una crida, un símbol, una drecera,
un caminar despert, no una veu en va, una empremta al vent,
l'eco d'un nou demà, una paraula que em digui: "això no s'acaba".
"Ara comences, per què anar enrere? Deixa'm donar un cop de mà".
No vull poemes, paraules belles: mou per mi la teva terra.
Què és el que et frena? Em tens al darrere, sigues per mi llum del món.
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
ET DEIXARÉ AQUELLS QUE EM VAN SERVIR JA FARÀ UN TEMPS
I AIXÍ PODRÀS MIRAR I LLOAR TAL COM FARIA JO.
Desconfiança, és tant el que em falta, sóc d'aquest mar poca escuma.
D'entre els teus boscos, branca esquerdada, sóc un arbre sense arrel.
Entre novel·les i biblioteques, has buscat la meva història.
Què és el que et cega? Només feblesa. Saps per què et vull aquí.''
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
LLAVORS SERÀS AQUELLA ESCUMAQUE FA L'AIGUA
AQUELLA ARREL QUE NO DEIXARÀ L'ARBRE CAURE.
Petita història que l'Amor ha fet gran,
en terra seca ha fet créixer una flor."Quan contemplo el cel, obra de les teves mans, la lluna i les estrelles que has creat, què és l'home perquè et recordis d'ell, l'ésser humà per mirar per ell? El vas fer poc inferior als àngels, el coronares de gloria i dignitat." Salm 8,4-6
Busco un nom, un estel, una crida, un símbol, una drecera,
un caminar despert, no una veu en va, una empremta al vent,
l'eco d'un nou demà, una paraula que em digui: "això no s'acaba".
"Ara comences, per què anar enrere? Deixa'm donar un cop de mà".
No vull poemes, paraules belles: mou per mi la teva terra.
Què és el que et frena? Em tens al darrere, sigues per mi llum del món.
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
ET DEIXARÉ AQUELLS QUE EM VAN SERVIR JA FARÀ UN TEMPS
I AIXÍ PODRÀS MIRAR I LLOAR TAL COM FARIA JO.
Desconfiança, és tant el que em falta, sóc d'aquest mar poca escuma.
D'entre els teus boscos, branca esquerdada, sóc un arbre sense arrel.
Entre novel·les i biblioteques, has buscat la meva història.
Què és el que et cega? Només feblesa. Saps per què et vull aquí.''
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
LLAVORS SERÀS AQUELLA ESCUMAQUE FA L'AIGUA
AQUELLA ARREL QUE NO DEIXARÀ L'ARBRE CAURE.
Petita història que l'Amor ha fet gran,
en terra seca ha fet créixer una flor."Quan contemplo el cel, obra de les teves mans, la lluna i les estrelles que has creat, què és l'home perquè et recordis d'ell, l'ésser humà per mirar per ell? El vas fer poc inferior als àngels, el coronares de gloria i dignitat." Salm 8,4-6
Busco un nom, un estel, una crida, un símbol, una drecera,
un caminar despert, no una veu en va, una empremta al vent,
l'eco d'un nou demà, una paraula que em digui: "això no s'acaba".
"Ara comences, per què anar enrere? Deixa'm donar un cop de mà".
No vull poemes, paraules belles: mou per mi la teva terra.
Què és el que et frena? Em tens al darrere, sigues per mi llum del món.
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
ET DEIXARÉ AQUELLS QUE EM VAN SERVIR JA FARÀ UN TEMPS
I AIXÍ PODRÀS MIRAR I LLOAR TAL COM FARIA JO.
Desconfiança, és tant el que em falta, sóc d'aquest mar poca escuma.
D'entre els teus boscos, branca esquerdada, sóc un arbre sense arrel.
Entre novel·les i biblioteques, has buscat la meva història.
Què és el que et cega? Només feblesa. Saps per què et vull aquí.''
QUAN ELS TEUS ULLS ESTIGUIN CANSATS DE MIRAR TAN LLUNY,
LA TEVA VEU JA NO TINGUI CAP MELODIA,
LLAVORS SERÀS AQUELLA ESCUMAQUE FA L'AIGUA
AQUELLA ARREL QUE NO DEIXARÀ L'ARBRE CAURE.
Petita història que l'Amor ha fet gran,
en terra seca ha fet créixer una flor.