Noia del poble
Taulé
Noia del poble, Maria,
d'un poble de vinya i blat,
si tens morena la cara,
és del sol que t'ha colrat.
Déu per vora teu passava,
vora el camà et va trobar.
NOIA DEL POBLE, MARIA,
MARE DE L'AMOR MÉS CLAR.
Era el temps de primavera,
era un temps per estimar;
et va dur vora de l'aigua,
als quatre rius et banyà ,
et va cobrir amb lli i amb seda,
d'or i plata et va abillar.
Et donà flor de farina
i oli dels oliverars;
fruit de la terra promesa,
mel i mató vas tastar.
Com un segell va posar-te
al seu cor i en el seu braç.
Ets un badiu, una eixada
de la masia del pa,
una font que raja sempre
fins que de set no n'hi haurà .
Brot d'aquella soca antiga
d'on la vida va brostar.
Maria de l'esperança,
que vetlles gresol en mà ,
la llavor duies colgada
que l'Esperit va covar.
Déu te guard, noia del poble,
que tan blanc llesques el pa.Noia del poble, Maria,
d'un poble de vinya i blat,
si tens morena la cara,
és del sol que t'ha colrat.
Déu per vora teu passava,
vora el camà et va trobar.
NOIA DEL POBLE, MARIA,
MARE DE L'AMOR MÉS CLAR.
Era el temps de primavera,
era un temps per estimar;
et va dur vora de l'aigua,
als quatre rius et banyà ,
et va cobrir amb lli i amb seda,
d'or i plata et va abillar.
Et donà flor de farina
i oli dels oliverars;
fruit de la terra promesa,
mel i mató vas tastar.
Com un segell va posar-te
al seu cor i en el seu braç.
Ets un badiu, una eixada
de la masia del pa,
una font que raja sempre
fins que de set no n'hi haurà .
Brot d'aquella soca antiga
d'on la vida va brostar.
Maria de l'esperança,
que vetlles gresol en mà ,
la llavor duies colgada
que l'Esperit va covar.
Déu te guard, noia del poble,
que tan blanc llesques el pa.Noia del poble, Maria,
d'un poble de vinya i blat,
si tens morena la cara,
és del sol que t'ha colrat.
Déu per vora teu passava,
vora el camà et va trobar.
NOIA DEL POBLE, MARIA,
MARE DE L'AMOR MÉS CLAR.
Era el temps de primavera,
era un temps per estimar;
et va dur vora de l'aigua,
als quatre rius et banyà ,
et va cobrir amb lli i amb seda,
d'or i plata et va abillar.
Et donà flor de farina
i oli dels oliverars;
fruit de la terra promesa,
mel i mató vas tastar.
Com un segell va posar-te
al seu cor i en el seu braç.
Ets un badiu, una eixada
de la masia del pa,
una font que raja sempre
fins que de set no n'hi haurà .
Brot d'aquella soca antiga
d'on la vida va brostar.
Maria de l'esperança,
que vetlles gresol en mà ,
la llavor duies colgada
que l'Esperit va covar.
Déu te guard, noia del poble,
que tan blanc llesques el pa.Noia del poble, Maria,
d'un poble de vinya i blat,
si tens morena la cara,
és del sol que t'ha colrat.
Déu per vora teu passava,
vora el camà et va trobar.
NOIA DEL POBLE, MARIA,
MARE DE L'AMOR MÉS CLAR.
Era el temps de primavera,
era un temps per estimar;
et va dur vora de l'aigua,
als quatre rius et banyà ,
et va cobrir amb lli i amb seda,
d'or i plata et va abillar.
Et donà flor de farina
i oli dels oliverars;
fruit de la terra promesa,
mel i mató vas tastar.
Com un segell va posar-te
al seu cor i en el seu braç.
Ets un badiu, una eixada
de la masia del pa,
una font que raja sempre
fins que de set no n'hi haurà .
Brot d'aquella soca antiga
d'on la vida va brostar.
Maria de l'esperança,
que vetlles gresol en mà ,
la llavor duies colgada
que l'Esperit va covar.
Déu te guard, noia del poble,
que tan blanc llesques el pa.Noia del poble, Maria,
d'un poble de vinya i blat,
si tens morena la cara,
és del sol que t'ha colrat.
Déu per vora teu passava,
vora el camà et va trobar.
NOIA DEL POBLE, MARIA,
MARE DE L'AMOR MÉS CLAR.
Era el temps de primavera,
era un temps per estimar;
et va dur vora de l'aigua,
als quatre rius et banyà ,
et va cobrir amb lli i amb seda,
d'or i plata et va abillar.
Et donà flor de farina
i oli dels oliverars;
fruit de la terra promesa,
mel i mató vas tastar.
Com un segell va posar-te
al seu cor i en el seu braç.
Ets un badiu, una eixada
de la masia del pa,
una font que raja sempre
fins que de set no n'hi haurà .
Brot d'aquella soca antiga
d'on la vida va brostar.
Maria de l'esperança,
que vetlles gresol en mà ,
la llavor duies colgada
que l'Esperit va covar.
Déu te guard, noia del poble,
que tan blanc llesques el pa.Noia del poble, Maria,
d'un poble de vinya i blat,
si tens morena la cara,
és del sol que t'ha colrat.
Déu per vora teu passava,
vora el camà et va trobar.
NOIA DEL POBLE, MARIA,
MARE DE L'AMOR MÉS CLAR.
Era el temps de primavera,
era un temps per estimar;
et va dur vora de l'aigua,
als quatre rius et banyà ,
et va cobrir amb lli i amb seda,
d'or i plata et va abillar.
Et donà flor de farina
i oli dels oliverars;
fruit de la terra promesa,
mel i mató vas tastar.
Com un segell va posar-te
al seu cor i en el seu braç.
Ets un badiu, una eixada
de la masia del pa,
una font que raja sempre
fins que de set no n'hi haurà .
Brot d'aquella soca antiga
d'on la vida va brostar.
Maria de l'esperança,
que vetlles gresol en mà ,
la llavor duies colgada
que l'Esperit va covar.
Déu te guard, noia del poble,
que tan blanc llesques el pa.Noia del poble, Maria,
d'un poble de vinya i blat,
si tens morena la cara,
és del sol que t'ha colrat.
Déu per vora teu passava,
vora el camà et va trobar.
NOIA DEL POBLE, MARIA,
MARE DE L'AMOR MÉS CLAR.
Era el temps de primavera,
era un temps per estimar;
et va dur vora de l'aigua,
als quatre rius et banyà ,
et va cobrir amb lli i amb seda,
d'or i plata et va abillar.
Et donà flor de farina
i oli dels oliverars;
fruit de la terra promesa,
mel i mató vas tastar.
Com un segell va posar-te
al seu cor i en el seu braç.
Ets un badiu, una eixada
de la masia del pa,
una font que raja sempre
fins que de set no n'hi haurà .
Brot d'aquella soca antiga
d'on la vida va brostar.
Maria de l'esperança,
que vetlles gresol en mà ,
la llavor duies colgada
que l'Esperit va covar.
Déu te guard, noia del poble,
que tan blanc llesques el pa.Noia del poble, Maria,
d'un poble de vinya i blat,
si tens morena la cara,
és del sol que t'ha colrat.
Déu per vora teu passava,
vora el camà et va trobar.
NOIA DEL POBLE, MARIA,
MARE DE L'AMOR MÉS CLAR.
Era el temps de primavera,
era un temps per estimar;
et va dur vora de l'aigua,
als quatre rius et banyà ,
et va cobrir amb lli i amb seda,
d'or i plata et va abillar.
Et donà flor de farina
i oli dels oliverars;
fruit de la terra promesa,
mel i mató vas tastar.
Com un segell va posar-te
al seu cor i en el seu braç.
Ets un badiu, una eixada
de la masia del pa,
una font que raja sempre
fins que de set no n'hi haurà .
Brot d'aquella soca antiga
d'on la vida va brostar.
Maria de l'esperança,
que vetlles gresol en mà ,
la llavor duies colgada
que l'Esperit va covar.
Déu te guard, noia del poble,
que tan blanc llesques el pa.Noia del poble, Maria,
d'un poble de vinya i blat,
si tens morena la cara,
és del sol que t'ha colrat.
Déu per vora teu passava,
vora el camà et va trobar.
NOIA DEL POBLE, MARIA,
MARE DE L'AMOR MÉS CLAR.
Era el temps de primavera,
era un temps per estimar;
et va dur vora de l'aigua,
als quatre rius et banyà ,
et va cobrir amb lli i amb seda,
d'or i plata et va abillar.
Et donà flor de farina
i oli dels oliverars;
fruit de la terra promesa,
mel i mató vas tastar.
Com un segell va posar-te
al seu cor i en el seu braç.
Ets un badiu, una eixada
de la masia del pa,
una font que raja sempre
fins que de set no n'hi haurà .
Brot d'aquella soca antiga
d'on la vida va brostar.
Maria de l'esperança,
que vetlles gresol en mà ,
la llavor duies colgada
que l'Esperit va covar.
Déu te guard, noia del poble,
que tan blanc llesques el pa.Noia del poble, Maria,
d'un poble de vinya i blat,
si tens morena la cara,
és del sol que t'ha colrat.
Déu per vora teu passava,
vora el camà et va trobar.
NOIA DEL POBLE, MARIA,
MARE DE L'AMOR MÉS CLAR.
Era el temps de primavera,
era un temps per estimar;
et va dur vora de l'aigua,
als quatre rius et banyà ,
et va cobrir amb lli i amb seda,
d'or i plata et va abillar.
Et donà flor de farina
i oli dels oliverars;
fruit de la terra promesa,
mel i mató vas tastar.
Com un segell va posar-te
al seu cor i en el seu braç.
Ets un badiu, una eixada
de la masia del pa,
una font que raja sempre
fins que de set no n'hi haurà .
Brot d'aquella soca antiga
d'on la vida va brostar.
Maria de l'esperança,
que vetlles gresol en mà ,
la llavor duies colgada
que l'Esperit va covar.
Déu te guard, noia del poble,
que tan blanc llesques el pa.Noia del poble, Maria,
d'un poble de vinya i blat,
si tens morena la cara,
és del sol que t'ha colrat.
Déu per vora teu passava,
vora el camà et va trobar.
NOIA DEL POBLE, MARIA,
MARE DE L'AMOR MÉS CLAR.
Era el temps de primavera,
era un temps per estimar;
et va dur vora de l'aigua,
als quatre rius et banyà ,
et va cobrir amb lli i amb seda,
d'or i plata et va abillar.
Et donà flor de farina
i oli dels oliverars;
fruit de la terra promesa,
mel i mató vas tastar.
Com un segell va posar-te
al seu cor i en el seu braç.
Ets un badiu, una eixada
de la masia del pa,
una font que raja sempre
fins que de set no n'hi haurà .
Brot d'aquella soca antiga
d'on la vida va brostar.
Maria de l'esperança,
que vetlles gresol en mà ,
la llavor duies colgada
que l'Esperit va covar.
Déu te guard, noia del poble,
que tan blanc llesques el pa.Noia del poble, Maria,
d'un poble de vinya i blat,
si tens morena la cara,
és del sol que t'ha colrat.
Déu per vora teu passava,
vora el camà et va trobar.
NOIA DEL POBLE, MARIA,
MARE DE L'AMOR MÉS CLAR.
Era el temps de primavera,
era un temps per estimar;
et va dur vora de l'aigua,
als quatre rius et banyà ,
et va cobrir amb lli i amb seda,
d'or i plata et va abillar.
Et donà flor de farina
i oli dels oliverars;
fruit de la terra promesa,
mel i mató vas tastar.
Com un segell va posar-te
al seu cor i en el seu braç.
Ets un badiu, una eixada
de la masia del pa,
una font que raja sempre
fins que de set no n'hi haurà .
Brot d'aquella soca antiga
d'on la vida va brostar.
Maria de l'esperança,
que vetlles gresol en mà ,
la llavor duies colgada
que l'Esperit va covar.
Déu te guard, noia del poble,
que tan blanc llesques el pa.