Més enllà d'un adéu
Quan l'adéu és a reveure i el cel és clar,
quan brolla l'herba verda allà al quintà,
quan tot just és oblidada l'última por,
quan l'home porta als llavis una cançó.
Un company esdevé germà,
un amor esdevé llavor
i l'infant et dóna la mà,
amb tendresa esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és caminada i el camí ple
de pols i de petjades, de cants i fets,
quan el bram de la tempesta porta la por,
quan l'home llença queixes sense ressò.
Un company esdevé germà,
un sol clam esdevé clamor,
cada mà troba una altra mà,
el poble esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és una reixa d'una presó
i els somnis es desvetllen en la foscor,
quan el grinyol de la porta és l'últim cant,
quan l'home mata a l'home en un instant.
Un company esdevé germà,
un gemec esdevé esperó,
i la sang fa bullir la sang,
l'asfíxia esdevé força per a lluitar.Quan l'adéu és a reveure i el cel és clar,
quan brolla l'herba verda allà al quintà,
quan tot just és oblidada l'última por,
quan l'home porta als llavis una cançó.
Un company esdevé germà,
un amor esdevé llavor
i l'infant et dóna la mà,
amb tendresa esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és caminada i el camí ple
de pols i de petjades, de cants i fets,
quan el bram de la tempesta porta la por,
quan l'home llença queixes sense ressò.
Un company esdevé germà,
un sol clam esdevé clamor,
cada mà troba una altra mà,
el poble esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és una reixa d'una presó
i els somnis es desvetllen en la foscor,
quan el grinyol de la porta és l'últim cant,
quan l'home mata a l'home en un instant.
Un company esdevé germà,
un gemec esdevé esperó,
i la sang fa bullir la sang,
l'asfíxia esdevé força per a lluitar.Quan l'adéu és a reveure i el cel és clar,
quan brolla l'herba verda allà al quintà,
quan tot just és oblidada l'última por,
quan l'home porta als llavis una cançó.
Un company esdevé germà,
un amor esdevé llavor
i l'infant et dóna la mà,
amb tendresa esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és caminada i el camí ple
de pols i de petjades, de cants i fets,
quan el bram de la tempesta porta la por,
quan l'home llença queixes sense ressò.
Un company esdevé germà,
un sol clam esdevé clamor,
cada mà troba una altra mà,
el poble esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és una reixa d'una presó
i els somnis es desvetllen en la foscor,
quan el grinyol de la porta és l'últim cant,
quan l'home mata a l'home en un instant.
Un company esdevé germà,
un gemec esdevé esperó,
i la sang fa bullir la sang,
l'asfíxia esdevé força per a lluitar.Quan l'adéu és a reveure i el cel és clar,
quan brolla l'herba verda allà al quintà,
quan tot just és oblidada l'última por,
quan l'home porta als llavis una cançó.
Un company esdevé germà,
un amor esdevé llavor
i l'infant et dóna la mà,
amb tendresa esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és caminada i el camí ple
de pols i de petjades, de cants i fets,
quan el bram de la tempesta porta la por,
quan l'home llença queixes sense ressò.
Un company esdevé germà,
un sol clam esdevé clamor,
cada mà troba una altra mà,
el poble esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és una reixa d'una presó
i els somnis es desvetllen en la foscor,
quan el grinyol de la porta és l'últim cant,
quan l'home mata a l'home en un instant.
Un company esdevé germà,
un gemec esdevé esperó,
i la sang fa bullir la sang,
l'asfíxia esdevé força per a lluitar.Quan l'adéu és a reveure i el cel és clar,
quan brolla l'herba verda allà al quintà,
quan tot just és oblidada l'última por,
quan l'home porta als llavis una cançó.
Un company esdevé germà,
un amor esdevé llavor
i l'infant et dóna la mà,
amb tendresa esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és caminada i el camí ple
de pols i de petjades, de cants i fets,
quan el bram de la tempesta porta la por,
quan l'home llença queixes sense ressò.
Un company esdevé germà,
un sol clam esdevé clamor,
cada mà troba una altra mà,
el poble esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és una reixa d'una presó
i els somnis es desvetllen en la foscor,
quan el grinyol de la porta és l'últim cant,
quan l'home mata a l'home en un instant.
Un company esdevé germà,
un gemec esdevé esperó,
i la sang fa bullir la sang,
l'asfíxia esdevé força per a lluitar.Quan l'adéu és a reveure i el cel és clar,
quan brolla l'herba verda allà al quintà,
quan tot just és oblidada l'última por,
quan l'home porta als llavis una cançó.
Un company esdevé germà,
un amor esdevé llavor
i l'infant et dóna la mà,
amb tendresa esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és caminada i el camí ple
de pols i de petjades, de cants i fets,
quan el bram de la tempesta porta la por,
quan l'home llença queixes sense ressò.
Un company esdevé germà,
un sol clam esdevé clamor,
cada mà troba una altra mà,
el poble esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és una reixa d'una presó
i els somnis es desvetllen en la foscor,
quan el grinyol de la porta és l'últim cant,
quan l'home mata a l'home en un instant.
Un company esdevé germà,
un gemec esdevé esperó,
i la sang fa bullir la sang,
l'asfíxia esdevé força per a lluitar.Quan l'adéu és a reveure i el cel és clar,
quan brolla l'herba verda allà al quintà,
quan tot just és oblidada l'última por,
quan l'home porta als llavis una cançó.
Un company esdevé germà,
un amor esdevé llavor
i l'infant et dóna la mà,
amb tendresa esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és caminada i el camí ple
de pols i de petjades, de cants i fets,
quan el bram de la tempesta porta la por,
quan l'home llença queixes sense ressò.
Un company esdevé germà,
un sol clam esdevé clamor,
cada mà troba una altra mà,
el poble esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és una reixa d'una presó
i els somnis es desvetllen en la foscor,
quan el grinyol de la porta és l'últim cant,
quan l'home mata a l'home en un instant.
Un company esdevé germà,
un gemec esdevé esperó,
i la sang fa bullir la sang,
l'asfíxia esdevé força per a lluitar.Quan l'adéu és a reveure i el cel és clar,
quan brolla l'herba verda allà al quintà,
quan tot just és oblidada l'última por,
quan l'home porta als llavis una cançó.
Un company esdevé germà,
un amor esdevé llavor
i l'infant et dóna la mà,
amb tendresa esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és caminada i el camí ple
de pols i de petjades, de cants i fets,
quan el bram de la tempesta porta la por,
quan l'home llença queixes sense ressò.
Un company esdevé germà,
un sol clam esdevé clamor,
cada mà troba una altra mà,
el poble esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és una reixa d'una presó
i els somnis es desvetllen en la foscor,
quan el grinyol de la porta és l'últim cant,
quan l'home mata a l'home en un instant.
Un company esdevé germà,
un gemec esdevé esperó,
i la sang fa bullir la sang,
l'asfíxia esdevé força per a lluitar.Quan l'adéu és a reveure i el cel és clar,
quan brolla l'herba verda allà al quintà,
quan tot just és oblidada l'última por,
quan l'home porta als llavis una cançó.
Un company esdevé germà,
un amor esdevé llavor
i l'infant et dóna la mà,
amb tendresa esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és caminada i el camí ple
de pols i de petjades, de cants i fets,
quan el bram de la tempesta porta la por,
quan l'home llença queixes sense ressò.
Un company esdevé germà,
un sol clam esdevé clamor,
cada mà troba una altra mà,
el poble esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és una reixa d'una presó
i els somnis es desvetllen en la foscor,
quan el grinyol de la porta és l'últim cant,
quan l'home mata a l'home en un instant.
Un company esdevé germà,
un gemec esdevé esperó,
i la sang fa bullir la sang,
l'asfíxia esdevé força per a lluitar.Quan l'adéu és a reveure i el cel és clar,
quan brolla l'herba verda allà al quintà,
quan tot just és oblidada l'última por,
quan l'home porta als llavis una cançó.
Un company esdevé germà,
un amor esdevé llavor
i l'infant et dóna la mà,
amb tendresa esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és caminada i el camí ple
de pols i de petjades, de cants i fets,
quan el bram de la tempesta porta la por,
quan l'home llença queixes sense ressò.
Un company esdevé germà,
un sol clam esdevé clamor,
cada mà troba una altra mà,
el poble esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és una reixa d'una presó
i els somnis es desvetllen en la foscor,
quan el grinyol de la porta és l'últim cant,
quan l'home mata a l'home en un instant.
Un company esdevé germà,
un gemec esdevé esperó,
i la sang fa bullir la sang,
l'asfíxia esdevé força per a lluitar.Quan l'adéu és a reveure i el cel és clar,
quan brolla l'herba verda allà al quintà,
quan tot just és oblidada l'última por,
quan l'home porta als llavis una cançó.
Un company esdevé germà,
un amor esdevé llavor
i l'infant et dóna la mà,
amb tendresa esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és caminada i el camí ple
de pols i de petjades, de cants i fets,
quan el bram de la tempesta porta la por,
quan l'home llença queixes sense ressò.
Un company esdevé germà,
un sol clam esdevé clamor,
cada mà troba una altra mà,
el poble esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és una reixa d'una presó
i els somnis es desvetllen en la foscor,
quan el grinyol de la porta és l'últim cant,
quan l'home mata a l'home en un instant.
Un company esdevé germà,
un gemec esdevé esperó,
i la sang fa bullir la sang,
l'asfíxia esdevé força per a lluitar.Quan l'adéu és a reveure i el cel és clar,
quan brolla l'herba verda allà al quintà,
quan tot just és oblidada l'última por,
quan l'home porta als llavis una cançó.
Un company esdevé germà,
un amor esdevé llavor
i l'infant et dóna la mà,
amb tendresa esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és caminada i el camí ple
de pols i de petjades, de cants i fets,
quan el bram de la tempesta porta la por,
quan l'home llença queixes sense ressò.
Un company esdevé germà,
un sol clam esdevé clamor,
cada mà troba una altra mà,
el poble esdevé força per a lluitar.
Quan l'adéu és una reixa d'una presó
i els somnis es desvetllen en la foscor,
quan el grinyol de la porta és l'últim cant,
quan l'home mata a l'home en un instant.
Un company esdevé germà,
un gemec esdevé esperó,
i la sang fa bullir la sang,
l'asfíxia esdevé força per a lluitar.