Un Déu que plora
Cejilla en el 2o traste
Plora. I el vent que arrossega la remor.
La nit és fosca a l’hort, tota plena de perfum de flors.
Que també ploren, que ja saben el que avui ha de passar.
I així acompanyen a l’home solitari, abans que arribi el bes.
Dormen. Que no entenen res de tot el que els ha dit.
Busquen un rei en ell, tot un gran guerrer que lluiti per ells.
L’home que riu per dins: “busqueu glòria i glòria que trobareu.
Però res és com penseu”. Els mira amb tendresa, i espera sol la creu...
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Voldria plorar, voldria cantar, tornar-me boig,
però almenys un boig que no et deixa sol.
Com pot ser que el món no s’adoni que té tot un Déu
que plora per ell, que espera sol la creu.
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegades, tres vegades. (x4)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegadesCejilla en el 2o traste
Plora. I el vent que arrossega la remor.
La nit és fosca a l’hort, tota plena de perfum de flors.
Que també ploren, que ja saben el que avui ha de passar.
I així acompanyen a l’home solitari, abans que arribi el bes.
Dormen. Que no entenen res de tot el que els ha dit.
Busquen un rei en ell, tot un gran guerrer que lluiti per ells.
L’home que riu per dins: “busqueu glòria i glòria que trobareu.
Però res és com penseu”. Els mira amb tendresa, i espera sol la creu...
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Voldria plorar, voldria cantar, tornar-me boig,
però almenys un boig que no et deixa sol.
Com pot ser que el món no s’adoni que té tot un Déu
que plora per ell, que espera sol la creu.
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegades, tres vegades. (x4)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegadesCejilla en el 2o traste
Plora. I el vent que arrossega la remor.
La nit és fosca a l’hort, tota plena de perfum de flors.
Que també ploren, que ja saben el que avui ha de passar.
I així acompanyen a l’home solitari, abans que arribi el bes.
Dormen. Que no entenen res de tot el que els ha dit.
Busquen un rei en ell, tot un gran guerrer que lluiti per ells.
L’home que riu per dins: “busqueu glòria i glòria que trobareu.
Però res és com penseu”. Els mira amb tendresa, i espera sol la creu...
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Voldria plorar, voldria cantar, tornar-me boig,
però almenys un boig que no et deixa sol.
Com pot ser que el món no s’adoni que té tot un Déu
que plora per ell, que espera sol la creu.
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegades, tres vegades. (x4)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegadesCejilla en el 2o traste
Plora. I el vent que arrossega la remor.
La nit és fosca a l’hort, tota plena de perfum de flors.
Que també ploren, que ja saben el que avui ha de passar.
I així acompanyen a l’home solitari, abans que arribi el bes.
Dormen. Que no entenen res de tot el que els ha dit.
Busquen un rei en ell, tot un gran guerrer que lluiti per ells.
L’home que riu per dins: “busqueu glòria i glòria que trobareu.
Però res és com penseu”. Els mira amb tendresa, i espera sol la creu...
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Voldria plorar, voldria cantar, tornar-me boig,
però almenys un boig que no et deixa sol.
Com pot ser que el món no s’adoni que té tot un Déu
que plora per ell, que espera sol la creu.
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegades, tres vegades. (x4)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegadesCejilla en el 2o traste
Plora. I el vent que arrossega la remor.
La nit és fosca a l’hort, tota plena de perfum de flors.
Que també ploren, que ja saben el que avui ha de passar.
I així acompanyen a l’home solitari, abans que arribi el bes.
Dormen. Que no entenen res de tot el que els ha dit.
Busquen un rei en ell, tot un gran guerrer que lluiti per ells.
L’home que riu per dins: “busqueu glòria i glòria que trobareu.
Però res és com penseu”. Els mira amb tendresa, i espera sol la creu...
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Voldria plorar, voldria cantar, tornar-me boig,
però almenys un boig que no et deixa sol.
Com pot ser que el món no s’adoni que té tot un Déu
que plora per ell, que espera sol la creu.
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegades, tres vegades. (x4)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegadesCejilla en el 2o traste
Plora. I el vent que arrossega la remor.
La nit és fosca a l’hort, tota plena de perfum de flors.
Que també ploren, que ja saben el que avui ha de passar.
I així acompanyen a l’home solitari, abans que arribi el bes.
Dormen. Que no entenen res de tot el que els ha dit.
Busquen un rei en ell, tot un gran guerrer que lluiti per ells.
L’home que riu per dins: “busqueu glòria i glòria que trobareu.
Però res és com penseu”. Els mira amb tendresa, i espera sol la creu...
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Voldria plorar, voldria cantar, tornar-me boig,
però almenys un boig que no et deixa sol.
Com pot ser que el món no s’adoni que té tot un Déu
que plora per ell, que espera sol la creu.
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegades, tres vegades. (x4)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegadesCejilla en el 2o traste
Plora. I el vent que arrossega la remor.
La nit és fosca a l’hort, tota plena de perfum de flors.
Que també ploren, que ja saben el que avui ha de passar.
I així acompanyen a l’home solitari, abans que arribi el bes.
Dormen. Que no entenen res de tot el que els ha dit.
Busquen un rei en ell, tot un gran guerrer que lluiti per ells.
L’home que riu per dins: “busqueu glòria i glòria que trobareu.
Però res és com penseu”. Els mira amb tendresa, i espera sol la creu...
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Voldria plorar, voldria cantar, tornar-me boig,
però almenys un boig que no et deixa sol.
Com pot ser que el món no s’adoni que té tot un Déu
que plora per ell, que espera sol la creu.
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegades, tres vegades. (x4)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegadesCejilla en el 2o traste
Plora. I el vent que arrossega la remor.
La nit és fosca a l’hort, tota plena de perfum de flors.
Que també ploren, que ja saben el que avui ha de passar.
I així acompanyen a l’home solitari, abans que arribi el bes.
Dormen. Que no entenen res de tot el que els ha dit.
Busquen un rei en ell, tot un gran guerrer que lluiti per ells.
L’home que riu per dins: “busqueu glòria i glòria que trobareu.
Però res és com penseu”. Els mira amb tendresa, i espera sol la creu...
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Voldria plorar, voldria cantar, tornar-me boig,
però almenys un boig que no et deixa sol.
Com pot ser que el món no s’adoni que té tot un Déu
que plora per ell, que espera sol la creu.
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegades, tres vegades. (x4)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegadesCejilla en el 2o traste
Plora. I el vent que arrossega la remor.
La nit és fosca a l’hort, tota plena de perfum de flors.
Que també ploren, que ja saben el que avui ha de passar.
I així acompanyen a l’home solitari, abans que arribi el bes.
Dormen. Que no entenen res de tot el que els ha dit.
Busquen un rei en ell, tot un gran guerrer que lluiti per ells.
L’home que riu per dins: “busqueu glòria i glòria que trobareu.
Però res és com penseu”. Els mira amb tendresa, i espera sol la creu...
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Voldria plorar, voldria cantar, tornar-me boig,
però almenys un boig que no et deixa sol.
Com pot ser que el món no s’adoni que té tot un Déu
que plora per ell, que espera sol la creu.
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegades, tres vegades. (x4)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegadesCejilla en el 2o traste
Plora. I el vent que arrossega la remor.
La nit és fosca a l’hort, tota plena de perfum de flors.
Que també ploren, que ja saben el que avui ha de passar.
I així acompanyen a l’home solitari, abans que arribi el bes.
Dormen. Que no entenen res de tot el que els ha dit.
Busquen un rei en ell, tot un gran guerrer que lluiti per ells.
L’home que riu per dins: “busqueu glòria i glòria que trobareu.
Però res és com penseu”. Els mira amb tendresa, i espera sol la creu...
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Voldria plorar, voldria cantar, tornar-me boig,
però almenys un boig que no et deixa sol.
Com pot ser que el món no s’adoni que té tot un Déu
que plora per ell, que espera sol la creu.
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegades, tres vegades. (x4)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegadesCejilla en el 2o traste
Plora. I el vent que arrossega la remor.
La nit és fosca a l’hort, tota plena de perfum de flors.
Que també ploren, que ja saben el que avui ha de passar.
I així acompanyen a l’home solitari, abans que arribi el bes.
Dormen. Que no entenen res de tot el que els ha dit.
Busquen un rei en ell, tot un gran guerrer que lluiti per ells.
L’home que riu per dins: “busqueu glòria i glòria que trobareu.
Però res és com penseu”. Els mira amb tendresa, i espera sol la creu...
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Voldria plorar, voldria cantar, tornar-me boig,
però almenys un boig que no et deixa sol.
Com pot ser que el món no s’adoni que té tot un Déu
que plora per ell, que espera sol la creu.
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegades, tres vegades. (x4)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegadesCejilla en el 2o traste
Plora. I el vent que arrossega la remor.
La nit és fosca a l’hort, tota plena de perfum de flors.
Que també ploren, que ja saben el que avui ha de passar.
I així acompanyen a l’home solitari, abans que arribi el bes.
Dormen. Que no entenen res de tot el que els ha dit.
Busquen un rei en ell, tot un gran guerrer que lluiti per ells.
L’home que riu per dins: “busqueu glòria i glòria que trobareu.
Però res és com penseu”. Els mira amb tendresa, i espera sol la creu...
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Voldria plorar, voldria cantar, tornar-me boig,
però almenys un boig que no et deixa sol.
Com pot ser que el món no s’adoni que té tot un Déu
que plora per ell, que espera sol la creu.
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
LLÀGRIMES DE DÉU, UN DÉU QUE PLORA.
DOLÇ TRESOR VESSAT, D’UN DÉU QUE TREMOLA.
SI PLORES PER MI, DEIXA’M QUE M’APROPI,
QUE AQUEST ÉS EL MEU DESIG:
VOLAR I FONDRE’M I CONSOLAR LES... (x2)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegades, tres vegades. (x4)
Tant de bo t’hagués negat tan sols tres vegades